Fo. III. nō p̄t ptās iudicādi ſine pc̄to B. Pe. Si tn̄ ī eo eſſꝫ tāta igͦrantia ꝙ oīno ineptus eſſet qꝛ nec etiā ſcit q̄ Tho. et alb̓. dicūt ſupͣ. credo ꝙ nō excuſa ret̉ a pctō. etiā ſi ex obediētia iniuncta poneret ſe ad id ad quod omnino ineptꝰ eſt: cuꝫ ꝑiculo aīaꝝ. ¶ An ꝯfeſſor teneat̉ ſcire an pctā in confeſſiōe audita ſint mortalia vl̓ venialia.§. iij. Tꝝ aūt ꝯfeſſor tene e atur ſcire de oībꝰ q̄ ſi bi dicunt̉ in ꝯfeſſiōe an ſint mortalia vl̓ venialia. ¶ Henricꝰ in quolibꝫ ſic re ſpōdēdo diſtīguit. Peccata ſunt ī duplici genere Quedā ſunt pctā qꝛ ꝓhibita: qꝛ ſi nō eſſent ꝓhibita n̄ eſſent pctā. vt ſunt oīa q̄ ſunt de iure po ſitiuo. vt audire miſſam die dn̄ico. ſel̓ ī anno ꝯfiteri et cō mūicari. et hmōi. Et tl̓ia tenet̉ qͥlibꝫ ꝯfeſſor ſcire. niſi ha beat cām rōnabilē q̄ eū excu ſet. vt ſi forte tꝑe ꝓhibitōnis erat in terra lōginqͣ vl̓ in carcere. Alia ſunt pctā nō qꝛ ab hoīe ꝓhibita. ſꝫ qꝛ de natura ſui mala ſūt etiā ſi n̄ ꝓhibe ant̉. ⁊ hoꝝ q̄dā ſūt capitalia. vt ſuꝑbia luxuria ⁊c̄. P enī ſūt qͣſi elemēta et pͥncipia q̄ d̓ neceſſitate quēlibꝫ ꝯfeſſorem ſcire oꝑtet. ¶ Quedā v̓o ſūt pc̄ta q̄ ſūt ſpēs pctōꝝ capita liū. vt illa q̄ recipiūt hoꝝ p̄di catōeꝫ. vt fornicatio ⁊ ebetaſ ⁊ hmōi. Fornicatio v̓o luxu ria q̄dā eſt. et ebrietas q̄dā gu la. Et hoꝝ pctōꝝ ſpēſ q̄dam ſunt q̄ importāt malū de ſub ſtātia ſui actꝰ. eo ꝙ ſtatī noīa ta habeāt annexū maluꝫ. vt fornicatio. ⁊ de talibꝰ etiā cō feſſor ſcire tenet̉ vtꝝ ſint mor talia l̓ n̄: l̓ vēialia. Quedā ꝟo d̓ ſb̓a ſui actꝰ n̄ hn̄t d̓formita tē. ſꝫ ex libidīe faciēte ſic̄ cogͦſcere vxorē ꝓpͥam nō ē pctm̄ d̓ ſe. tn̄ poſſꝫ qͥs vxorē cū tan ta libidīe cognoſcere ꝙ eſſet pctm̄ mortl̓e. vt ſi eā ꝯgͦſcerꝫ ſi etiā nō eēt vxor eiꝰ. ⁊ d̓ tali bus nō oꝑtꝫ ꝙ cōfeſſor ſciat vtꝝ ſint mortalia vl̓ vēialia. qꝛ nec ꝯfitentē freq̄nter ſcire oꝑtet. Alia ſunt pctā q̄ ſūt fi lie pctōrum capitaliū. vt illa pctā quoꝝ fines t̓minant̉ et ordināt̉ ad fines capitaliū. ſi cut dolꝰ et acqͥſitio rei īiuſte. ⁊ de talibꝰ pctīs freq̄nter opiniōes ſūt ꝯͣrie int̓ doctores. ⁊ de talibꝰ nō tenet̉ ſimplex curatus nō ordinarius ſcire vtꝝ ſint mortl̓ial̓ n̄. Curatꝰ āt ordīariꝰ vt ep̄s ⁊ archiep̄s